Obres de LENIN

Lenin: PER ON COMENÇAR

De V. I. Lenin, Collected Works, 4a. edició anglesa,
Foreign Languages Publishing House, Moscow, 1961

Vol. 5, pp. 13-24.

pàgina 17

En anys recents la pregunta de " què sŽha de fer ? " ha enfrontat els socialdemòcrates (nom que rebien la majoria de tendències comunistes fins a principis de segle, N. del T. ) russos amb persistent insistència. No és una pregunta sobre quina via sŽha de prendre (com era el cas en els darrers anys dels vuitanta i principi dels noranta [ del segle XIX, N. del T. ] ), ans sobre quines passes pràctiques en el camí conegut sŽhan de prendre i com sŽhan de prendre. És una pregunta sobre el sistema i pla de les tasques pràctiques. I sŽha dŽadmetre que aquesta qüestió, part fonamental per a un partit dŽactivitat pràctica (i que encara dóna lloc a serioses diferències dŽopinió, que denoten una deplorable inestabilitat i vacilació, sobre el caràcter i mètodes de la lluita ), encara no sŽha resolt. DŽuna banda, la tendència dita "economista", lluny dŽestar morta, gosa dŽestrenyer la tasca de lŽagitació i la organització política. DŽaltra banda, lŽeclectisme sense prinicpis sŽestà tornant a bellugar, i és del tot incapaç de distingir les demandes immediates de les tasques principals i les necessitats permanents del moviment en conjunt. Aquesta tendència, com se sap, sŽexpressa a través de Rabocheye Dyelo. La darrera declaració "programàtica" dŽaquesta revista, una article esperpèntic sota lŽesperpèntic títol de " Un gir històric " ("Listok" Rabochevo Dyela, Núm. 6), mostra amb especial èmfasi la caracterització donada. Ahir mateix hi havia un acostament a les posicions "economistes", una queixa sobre la resolta condemna de Rabochaya Mysl, i sŽhi desmereixia la presentació de Plekhanov sobre la lluita contra lŽautocràcia. Avui sŽhi reprodueixen les paraules de Liebknecht: "Si les circumstàncies canvien en 24 hores, aleshores la tàctica ha de canviar en 24 hores" Es parla dŽuna "organització combativa forta" per a lŽatac directe, per a batallar contra lŽoligarquia, dŽ"agitació política revolucionària àmplia entre les masses" (que enèrgics que som ara – tant revolucionàriament com política!- ); dŽ "imparables crides a les protestes al carrer"; de "manifestacions als carrers de marcat [sic!] caràcter polític"; i així continua tot lŽarticle.

Potser hauriem de mostrar la nostra satisfacció per la ràpida adopció per part de Rabocheye Dyelo del programa que vam avançar en el primer número dŽIskra, on es feia una crida a la formació dŽun partit fort i organitzat, que tingués per objectiu, no només de guanyar concessions aillades, ans combatre la fortalesa de lŽoligarquia mateixa; però la manca total de cap punt observant aquestes mesures frustra la nostra satisfacció.

Rabocheye Dyelo, és clar, menciona el nom de Liebknecht en va. La tàctica dŽagitació en relació a alguns aspectes especials, o la tàctica en relació a algun detall sobre lŽorganitzacio del partit es pot canviar en 24 hores; però només les persones mancades de qualsevol principi poden en 24 hores (o 24 mesos ) canviar la seva visió sobre la necessitat – en general, constantment, i de forma absoluta – dŽorganització sobre la lluita i lŽagitació polítiques entre les masses. La construcció dŽuna organització combativa i la conducció de lŽagitació política són essencials en qualssevol circumstàncies "pacífiques", en qualsevol període, indistintament del grau de "declivi del caràcter revolucionari"; alhora, és precisament en aquests períodes i sota aquestes circumstàncies que les tasques dŽaquesta mena són particularment necessàries, puix que és massa tard de construir lŽorganització en els períodes dŽexplosió social; el partit ha dŽestar a punt per a desenvolupar la seva activitat en el moment en que convingui.

"Canviar la tàctica en 24 hores!", però per tal de canviar la tàctica primer cal tenir-ne; sense una forta organització capaç de dur a terme la lluita política sota qualssevol circumstàncies i en qualsvol moment, i no hi ha cap dubte que el pla dŽacció, guiat per ferms principis i dut a terme amb absoluta determinació, mereix dŽanomenar-se tàctica.. Així doncs, considerem la qüestió; seŽns diu que el "moment històric" ha presentat al partit una qüestió "completament nova" – la qüestió del terror. Fa poc, la qüestió "completament nova" era lŽagitació i organització polítiques; ara és el terror. No és estrany que se senti a dir a certes persones que han oblidat els seus principis que cal un brusc canvi de tàctica.    Afortunadament, Rabocheye Dyelo sŽequivoca. La qüestió del terror no és gens nova; només cal recordar els punts de vista de la socialdemocràcia sobre la qüestió.

En principi nosaltres mai no hem rebutjat, ni podem fer-ho, el terror. El terror és una de les formes dŽacció militar que pot ser del tot adequada i àdhuc essencial en una determinada conjuntura en la batalla, donat un determinat estat de les tropes i lŽexistència dŽunes condicions definides. Però el punt important és que el terror, en el moment actual, no es suggereix com a una operació per a lŽexèrcit al camp de batalla, una operació estretament connectada amb i integrada a la totalitat del sistema de lluita, ans una forma independent dŽatac ocasional, sense cap mena de relació amb cap exèrcit. Sense un cos central i amb la debilitat de les organitzacions revolucionàries locals, això, de fet, és tot el que el terror pot ser. Per tant, nosaltres declarem emfàticament que, sota les presents condicions, aquests mitjans de lluita són inoportuns i inadequats; això allunya els lluitadors més actius de la seva tasca real, la tasca que és més important des del punt del vista dels interessos del moviment en el seu conjunt; i que tendeix a fer desorganitzar les forces, no per a governar ans per a fer la revolució. SŽha de recordar els esdeveniments més recents. Amb els nostres propis ulls vam veure les masses de treballadors i "gent normal" dels pobles posar-se al capdavant de la lluita, mentre que els revolucionaris no van comptar amb els líders i els organitzadors necessaris. En aquestes condicions, żno hi ha el risc de que en cas de practicar-se el terror per part dels revolucionaris més actius, els contingents de lluitadors, sobre els quals es pot dipositar confiança seriosament, seran debilitats? No es corre el risc de trencar el contacte entre les organitzacions revolucionàries i les masses desunides de descontents, de protestants, de la gent disposada a lluitar, que són dèbils precisament perque estan desunits? Tanmateix, aquest contacte és la única garantia per a triomfar. Lluny de negar la necessitat de les gestes heroiques individuals, cal deixar clar que sŽha dŽadvertir que no es pot abusar de lŽexercici del terror, i de que aquest esdevingui el mitjà bàsic sota el qual es condueixi la lluita, com tanta gent actualment sŽinclina a pensar. El terror no pot esdevenir mai una operació militar regular; en el millor dels casos pot servir com a un dels mètodes usats en lŽassalt decissiu al poder. I podem donar actualment el senyal per a aquest assalt decissiu?

Rabocheye Dyelo aparentment creu que sí. SŽhi exclama "formeu columnes dŽassalt"! Però, un cop més, això expressa més rauxa que seny. La major part del nostre cos militar consta de voluntaris i insurgents. Només comptem amb algunes petites unitats regulars, i aquestes ni estan mobilitzades; no hi ha connexió entre elles, ni han estat entrenades per a formar cap mena de columna, ni columnes dŽassalt. En vista de tot això, tothom hauria de ser capaç de veure qui és capaç dŽapreciar les condicions generals de la lluita i qui pensa en qualsevol "gir" en el curs històric dels esdeveniments que en el moment actual la nostra crida ha de ser " a lŽassalt", enlloc de " assetgem la frotalesa enemiga". En dŽaltres paraules, la tasca immediata del nostre partit ha de ser de conjuntar totes les forces assequibles actualment , no per a atacar ara mateix, ans per a fer una crida a la formació dŽuna organització revolucionària capaç dŽunificar totes les forces i guir el moviment actual en la pràctica i no només de paraula, això és, una organització que estigui a punt per a donar suport a qualsevol protesta o insurrecció i consolidar les forces insurrectes per a la lluita decisiva.

La lliçó que es pot extreure dels esdeveniments de febrer i març ha estat tant evident que no es pot trobar cap desacord respecte a aquest principi en lŽactualitat: En el moment present es necessita, no la solució al problema en principi, ans una solució pràctica. No només hauriem de tenir clara la naturalesa de la organització que es necessita i el seu propòsit concret, ans cal elaborar un pla definitiu per a aquesta organització, de manera que seŽn pugui emprendre la formació en tots els aspectes. En vista de la urgència de la qüestió, nosaltres, per la nostra part, ens hem près la llibertat de presentar als i les camarades un esquema del pla a desenevolupar, en més detall en un pamflet que està apunt per a dur-se a impremta.

En la nostra opinió el punt de partida de les nostres activitats, la primera passa vers la creació de la desitjada organització, o, diguem-ne, la major amenaça que, en cas de dur-se a terme, ens hauria de permetre de progressivament desenvolupar, aprofundir, i extendre aquesta organització, hauria de ser la fundació dŽun diari polític per a tota Rússia. Un diari és el que necessitem per sobre de tot (subratllat del traductor ); sense aquest no podem conduir cap mena de propaganda i agitació globals i sistemàtiques, que és la principal i permanent tasca de la socialdemocràcia en general i, en particular, la tasca més urgent del moment, quan lŽinterès en la política i les qüestions sobre el socialisme han estat llançades damunt les més àmplies capes de la població.

Mai abans no sŽha sentit tant necessari de reforçar la dispersada agitació generalitzada en la forma dŽacció individual, fulls volants locals, pamflets... per mitjà de lŽagitació sistemàtica i generalitzada que només es pot conduir amb lŽajut de la premsa periòdica. Es pot afirmar sense exagerar que la freqüència i regularitat amb la qual sŽimprimeix un diari (i seŽl distribueix ) pot servir com a criteri per a prendre la mesura del rumb de construcció del sector més essencial en les nostres activitats militants. A més a més, el nostre diari ha de ser completament rus. Si fallem, i en la mesura que fallem, en combinar els esforços per a influir en la gent i el govern per mitjà de la paraula escrita, serà utòpic de pensar en la combinació dŽaltres mitjans, més complexos, més difícils, però alhora més decisius, dŽexercir influència. El nostre moviment pateix en primer lloc, ideològicament, com també a nivell pràctic i organitzatiu, del seu estat de fragmentació, de la més completa immersió a lŽaclaparant majoria de social-demòcrates en el terreny local, que en limita les perspectives, lŽabast de les activitats, i lŽhabilitat de mantenir-ne la clandestinitat i preparació. És precisament en aquest estat de fragmentació que sŽha de mirar a les arrels més profundes de la inestabilitat i mancances anotades més amunt. La primera passa cap a lŽeliminació dŽaquestes mancances, cap a la transformació dels diversos moviments locals cap a un de sol per a tota Rússia, ha de ser la fundació dŽun diari per a tota Rússia. Així, el que necessitem definitivament és un diari polític. Sense un organ polític, un moviment que es reclami com a tal no és concevible a lŽEuropa dŽavui. Sense aquest diari no podem acomplir del tot la nostra tasca – la de concentrar tots els elements del descontentament i la protesta polítiques, dŽesperonar per aquest mitjà el moviment revolucionari del proletariat. Hem près la primera passa, hem llançat la classe treballadora a un apassionament pels aspectes laborals i "econòmics"; ara és el moment dŽemprendre la següent passa, la dŽapassionar tots els sectors políticament concients de la població pels afers polítics. No ens hem de desencoratjar pel fet que la veu de lŽexpressió política avui dia sigui tan feble, tímida i infreqüent.

Això no es deu a una absoluta submissió a la política del despotisme, ans és culpa del fet que aquells qui essent capaços de fer exposició pública, i estant apunt per a fer-ho, no tenen tribuna des de la qual parlar, ni audiència que els vulgui escoltar i no veuen enlloc la força entre el poble que faria que pagués la pena de dirigir-sŽhi en queixar-se i criticar lŽ"ominpresent" govern rus. Però això està canviant ràpidament avui dia. Aquesta força existeix – és el proletariat revolucionari, que ha demostrat que està preparat, no només per a escoltar i donar suport a les crides a la lluita política, ans també per a implicar-se en batalla --. Actualment estem en predisposició per a oferir la tribuna per a mostrar a nivell nacional el caràcter del govern tsarista, i és la nostra tasca de fer-ho. Aquesta tribuna ha de ser un diari socialdemòcrata. La classe treballadora russa, diferenciada de la resta de classes i estrats de la societat russa, mostra un interès constant en el coneixement polític i manifesta una constant i creixent demanda (no només en períodes dŽagitació social ) de literatura il.legal. Quan aquesta demanda massiva es fa evident, quan lŽentrenament de líders revolucionaris experimentats ja sŽha iniciat, i quan la concentració de la classe treballadora fa que sigui predominant en els districtes de classe treballadora de les grans ciutats i en les colònies i comunitats fabrils, es fa força factible per al proletariat de fundar un diari polític. A través del diari, el proletariat arribarà a la petita burgesia urbana, als artesans rurals, i als/les camperoles, esdevenint així realment el diari polític del poble.

El rol dŽun diari, tanmateix, no es limita a la simple disseminació dŽidees, lŽeducació política o la consecució dŽun cert acostament per part dŽaillats polítics. Un diari no és només un propagandista col.lectiu i un agitador col.lectiu, és també un organitzador col.lectiu. En aquest darrer sentit, es podria associar a la bastida al voltant dŽun edifici en construcció, la qual marca els contorns de lŽestructura i facilita la comunicació entre paletes, permetent-los de distribuir-se la feina i de veure els resultats conjunts assolits per la seva tasca organitzada en comú. Amb lŽajut del diari, i a través dŽaquest, una organització permanent prendrà forma de manera natural, i sŽimplicarà no sols en les activitats locals ans també en les feines generals regulars, i entrenarà els membres a seguir els esdeveniments polítics de manera curosa, mostrar-ne el significat i lŽefecte a les diferents capes de la població, i desenvolupar els mitjans efectius per tal que el partit revolucionari influeixi en aquests esdeveniments.

La mera tasca tècnica de proporcionar el diari i promoureŽn la distribució regular implicarà lŽexistència dŽuna xarxa dŽagents locals del partit unit, que hauran de mantenir contacte constant entre ells, que caldrà que coneguin lŽestat general de la situació política i sŽacostumin a fer les seves funcions en el treball a nivell nacional, així com comprovar la seva capacitat en lŽorganització de diverses accions revolucionàries. Aquesta xarxa dŽagents constituirà lŽesquelet precisament de lŽorganització que es necessita – aquella que sigui prou gran per a comprendre la totalitat del territori, suficientment ampla i multifacètica per a exercir una divisió específica i concreta de les tasques; suficientment apte per a poder dur a terme de forma progressiva i continuada la feina sota tota mena de circumstàncies i estar a punt en cas de "girs sobtats" i de cara a qualsevol mena de contingències; suficientment flexible per a poder, dŽuna banda, evitar lŽenfrontament a camp obert amb un enemic tant superior com lŽactual, quan lŽenemic ha concentrat les seves forces en un punt, i encara, prendre avantatge de la seva mida reduida per atacar-lo quan i on menys sŽho espera. Avui dia tenim el repte dŽacomplir la relativament fàcil tasca de donar suport a protestes estudiantils als carrers de les grans ciutats; demà podem, potser, tenir la difícil tasca de donar suport, per exemple al moviment dŽaturats en alguna regió, i el dia abans dŽestar al nostre lloc per a jugar el paper revolucionari en lŽalçament camperol. Avui dia hem de prendre avantatge de la tensa situació política que sorgeix de la campanya del govern contra el Zemstvo; demà podem haver de donar suport a la indignació popular contra alguns bashi-bazouk tsaristes en el conflicte i ajudar, a través del boicot, manifestacions..., a fer que la situació estigui tant calenta que el fagi fugir.

Aquesta preparació per al combat només es pot desenvolupar a través de lŽactivitat constant de tropes regulars. Si ajuntem forces per a produir un diari comú aquesta feina servirà i propiciarà lŽaparició, no solament dels propagandistes més vàlids, ans també els organitzadors més capacitats, els líders polítics amb més talent, capaços de, en el moment adequat, desenvolupar la crida per a la lluita decisiva i prendre la iniciativa de la lluita.

Per a acabar, quatre paraules per a evitar possibles malentesos. Hem parlat continuament de preparació sistemàtica i planificada. Tanmateix, no és la nostra intenció de donar a entendre que lŽoligarquia es pot defenstrar només amb lŽassetjament regular o lŽassalt organitzat. Aquesta visió seria absurda i doctrinària. Contràriament, és força provable, i històricament més constatable, que lŽoligarquia es pot derrotar per lŽimpacte dŽuna revolta espontània o dŽun esdeveniment polític imprevisible dels que constantment els amenacen des dels més diversos angles. Però si un partit polític desitja dŽevitar apostes aventureres ha de basar les seves activitats en lŽanticipació a aquestes revoltes o èpoques de malestar social. Hem de prendre el nostre propi camí, i hem de dur a terme la nostra feina de forma regular i continuada, i com menys aspectes deixem sense contemplar, menys provabilitat tindrem de caure desprevinguts en "girs històrics".